Quan l'obscuritat es troba a dins

Ara que hem canviat d’any

blauobscurcasinegre — Mon, 02 Jan 2012 10:25:03 +0000

Any nou, vida nova. Eixa és la dita. Fer-se il·lusions, tornar a creure que es possible tot. Pensar que totes coses bones que li han passat a u en un any es tornen a repetir en aquest. Perquè de vegades soles parlem de les coses roïns, de les coses que ens fan mal o ens atormenten. Perquè inclús en l’obscuritat hi ha llum, i en la meua obscuritat hi ha una llum molt bonica i càlida.

Este any, espere que torne a estar ple de blanc, encara que no ho escriga molt.

Ara que ja en tinc 26

blauobscurcasinegre — Fri, 21 Oct 2011 01:50:41 +0000

Es curiós, des de l’any passat que intente escriure aquesta entrada. Va començar quan vaig fer els 25.

Ara ja en tinc 26. No sé si dir que la meua vida ha canviat molt des d’adés, però tampoc es rellevant. Avui per fi he descobert com fer un repàs a la meua curta però intensa existència. No enganyaré a ningú que llisca aquestes paraules, puc dir que el meu Curriculum no conté cap cosa extraordinària, no he fet res que no haja fet ningú; hauré comés la majoria dels errors que es solen fer i d’altres que tal volta sols m’han passat a mi.

En dies com aquest t’arriba la melangia, recordar anys enrere com pensava que aniria tot. M’adone que no he arribat a res, però així i tot, cada dia em sorprenc i m’alegre i eixes dos simples paraules taponen la negativitat, el desànim i el pessimisme. Per què? Doncs la resposta es fàcil, cada dia tinc a persones que els importe, que es preocupen i que m’estimen com sóc.

Molts diran que estic sonat, però val la pena ser feliç. I això per molt que diguen, no hi ha prou diners per a pagar-ho.

Parlar de política em fa arcades

blauobscurcasinegre — Fri, 06 May 2011 00:02:15 +0000

Com no podia ser d’una altra forma, aquest any torna a haver eleccions. Quina novetat, diran alguns. La veritat és que ninguna, exceptuant que cada vegada més, la política que es fa ací sembla sols enfocada a guanyar vots dient fel dels altres. Dóna igual que sigues corrupte, que estigues imputat per causes judicials o simplement que no complisques amb el teu deure com a representant d’una institució local o autonòmica. Per què no s’ajuda a la gent i als seus problemes?

Perquè parlar de totes estes coses em posa malalt, perquè veure’ls en la televisió em produeix apatia, perquè en general parlar de política em fa arcades, perquè cada vegada més em sembla una pèrdua de temps.

Més enllà de l’esport

blauobscurcasinegre — Tue, 26 Apr 2011 08:46:06 +0000

Quan te’n assabentes de notícies com aquesta, és quan et preguntes, entre d’altres coses, com és possible que s’haja arribat a una situació així. Tan lluny arriba el fanatisme, tan lluny arriba l’odi a l’equip rival, tanta repugnància se sent al ‘diferent’ que pots inclús arribar a matar.

Bogeria, tot bogeria…

L’engany del cigne negre

blauobscurcasinegre — Mon, 11 Apr 2011 21:26:46 +0000

Aterridora, surrealista, inquietant, són alguns dels adjectius per descriure aquest llargmetratge. En el meu cas, inclús sabent de partida com acabava(gràcies per l’spoiler, mama), ha sigut més sorprenent. Les emocions sempre van in crescendo, la realitat a poc a poc és fusiona amb el subconscient, fins que no saps distingir que ha passat de veres i que ha sigut un somni.

La presència del cigne negre és com un fantasma, però a poc a poc va fent-se més palpable fins que t’atrapa. I quan ho fa, et pot concedir el que vulgues, però s’ha d’anar amb compte amb la lletra menuda i amb el preu que es paga.

I’m addicted to fiction

blauobscurcasinegre — Wed, 16 Feb 2011 15:30:50 +0000

Reconec que m’encanta la ficció, adore les històries contades en un espai inferior a 50 minuts. El ventall pot anar des d’aquelles que es mesclen prou amb la realitat i d’altres que són la més pura sci-fi. Durant el transcurs de la setmana, que catalogaria de prou completa, cada dia hi ha alguna història nova que assaborir.

Des del pirata del barret de palla, fins a l’hospital ‘culebronesco’ passant pel xic que se li covava l’arròs, el metge de la mala baba, la història interminable de xic coneix a xica, guerrers ninja, espases làser, naus espacials i geeks.

Pot semblar una addició incurable, però la realitat sempre va per davant. Eixa que sembla una mentida que no ens agrada i no volem veure, de la que de vegades ens agradaria fugir i no podem.

Back to the future

blauobscurcasinegre — Fri, 14 Jan 2011 16:52:35 +0000

Estem en l’any 2003, concretament en l’estiu en que vaig acabar els meus estudis en l’institut. Feia un parell de setmanes que havia acabat el selectiu i per a la meua satisfacció tenia la suficient nota per estudiar el que jo volia i on volia fer-ho. Detalls com el lloc on viure i la gent amb la que ho faria, eren secundaris. S’obria un nou món.

S’obria un ventall de possibilitats, de noves experiències; sentia que començava una vida nova. Amb encerts i errors, els esdeveniments van anar succeint-se i les metes proposades a la fi es van complir.

Pense que el meu jo del 2003 es sentiria una mica decebut pel rumb que ha pres el vaixell anomenat vida ara en el 2011. En el transcórrer dels anys, algunes de les coses que m’havia proposat no fer temps enrere, he acabat fent-les. I altres aspectes que pensava que duria fins la fi de la meua ínfima existència han acabat per trencar-se, ser rebutjats o tancats en un calaix.

Però clar, en aquell temps també tot era diferent, tot semblava anar bé[en general]. Però bé, com totes les ironies possibles i per haver, si pensarà en un jo anterior al de 2003, el més possible és que moltes de les coses que pensava tampoc quadraren i així successivament.

Mortal boring

blauobscurcasinegre — Thu, 06 Jan 2011 16:41:59 +0000

No sé molt bé si aquesta és la traducció correcta per dir Aburriment Mortal, però és el que hi ha. Desprès de llegir aquest article que parla de com la vida en Internet ens està adoctrinat cap una forma de vida simplista, webmail, social network and RSS feed. Ara, en estos instants, en els que the Internet Life no em dóna res per plenar la vesprada, em rebel·le, perquè m’he fartat. Em rebel·le a dia d’avui perquè ja he tingut prou de quedar-me encaixat en les parets de casa i els angles rectes de la pantalla de l’ordinador; el cos em demana moure’m, parlar amb algú cara a cara mentre l’estomac engul un cervesa. Escric aquestes breus paraules mentre espere que la meua salvació toque el timbre de casa i puga desapegar-me del QWERTY. Escric perquè en aquesta mena d’hipocresia, ho faig en el 2.0 i no en un full de paper deixat al vent. Sense tinta però amb bits i bytes.

Un bon moment

blauobscurcasinegre — Fri, 17 Dec 2010 03:34:48 +0000

Sempre és un bon moment. En el calendari és 17 de desembre, fa aproximadament 6 mesos, vaig canviar de vida; o millor dit vaig tornar a la vida que portava abans. En un primer moment es pot pensar que és una passa enrere, de nou sota el cobeig familiar; la sensació d’independència que portava des feia una cabassa d’anys, s’ha esvaït. Sense feina i amb poca gana de clavar-se en qualsevol treball.

Però, és un bon moment. Plens de goigs i brollant l’entusiasme. Ple d’eixes coses que ni es veuen ni es palpen, però que et fan sentir bé, que aconsegueixen pintar un somriure en la cara, que et donen la dosi d’energia extra per a tirar endavant amb la rutina i amb el que es presente. Ple d’eixes coses que tenen nom, però que jo sols anomene coses.

Abonat a l’esborrany

blauobscurcasinegre — Fri, 05 Nov 2010 00:58:52 +0000

Últimament tinc moltes ganes d’escriure, de contar coses; petites reflexions que tinc per la nit o en el moment que el cervell és queda un moment en ‘suspensió’. No són cap meravella, però quan intente plasmar-ho en aquest indret, no aconseguisc res. Tot el que obtinc són esborranys i esborranys. Pot ser siga un reflex d’inseguretat, un reflex de que estic d’alguna forma estancat i no tinc la forma d’aplegar al que vull.