Per què sols d’un color?

Una de les coses que no suporte i que no acabe d’entendre és perquè estem predisposats a empaquetar a la gent en una idea, un color o un prototipus. Es que si penses d’una forma o penses que una cosa ha de ser de certa forma, som incompatibles amb altres formes de fer-ho o és que estàs predestinat a estar encaixat en una etiqueta. I una altra cosa, si creiem en alguna cosa, hem de poder ser crítics o els més crítics; perquè en el fons, una idea, un color o un prototipus no és perfecte.

Pròleg

Desprès de donar moltes voltes en el meu cap, al final ha sortit açò. Tenia moltes idees de com començar però una vegada en l’enfangada no sabria com definir-ho. Però d’alguna forma este serà el lloc on descarregue els meus pensaments tal com em venen al cap.

Últimament hi ha dies que em note ‘obscur’ per dir-ho d’alguna forma i espere poder aclarir eixa obscuritat en este espai. Supose que majoritàriament parlaré del present, però no descarte traure fragments del passat que segueixen rodant en un racó del meu cervell o inclús de la incertesa del futur. Açò tal volta es convertisca en el llibre que mai m’atreviria a escriure.