Dos enllaços

L’altre dia pel Reader em van mostrar una dosi del que les institucions públiques poden arribar a no a fer quan és tracta de tindre cura del llenguatge. Això em va fer recordar que no sols en la televisió es veuen ‘garrulades’, sinó que pel carrer també podem gaudir d’un bon espectacle, com és pot apreciar en els dos enllaços.

Un “circul”

Un punt i una barra

Tranquil·litat

Quan este matí m’he alçat, pensant-me que anava a ser un dissabte més sense cap novetat aparent, m’he trobat de sobte amb una sensació de tranquil·litat immensa, com quan mires a la mar i veus un gran cel clar i ras.

I és que desprès de comprovar el rumb que prenia la meua situació en les últimes setmanes on cada vegada anava fent-se més fosc  i fosc, a la fi un canvi positiu i de nou un poc de claredat en l’horitzó on de nou puc ser autosuficient, sense dependre de ningú i sense renunciar a les coses que de veritat importen.

Que vida más perra

Necessite descarregar la meua frustració d’alguna forma i com no puc posar-me a repartir ‘mandarines’ i ‘mantecaos’ a diestro i siniestro. Tot este cúmul de mala llet es degut a que en la meua ‘feina’ fa 3 mesos que no em paguen. Perquè quan es suposa que tens una ‘feina’, pot sentir-te en certa forma ‘independent’ si parlem de poder pagar les teues pròpies despeses i sense haver de dependre de ningú. Les últimes setmanes estan convertint-se en una tortura de constant de veure el compte bancari, de veure que no aplegue a final de mes i de que no puc fer altra cosa que quedar-me en casa perquè manque de recursos. I tot, perquè un grapat d’impresentables no els ix de la punta del… llapis fer la seua ‘feina’.

Bé, desprès de soltar el que havia de soltar, quan s’obre el milacre, tingueu per segur que ho celebraré i els mojitos i les cerveses rodaran caps.