Arxivar per Març, 2010

Records musicals

Posted in Blau obscur with tags , on 31 Març 2010 by blauobscurcasinegre

Quan pense en el fet de sentir música perquè si, em ve al cap la imatge d’un passat llunyà; vivia en una altra casa, però recorde amb tota claredat l’estampa que hi havia de la saleta, en ella, arrimat a una paret i al costat de la finestra del balcó, un gran moble modular, amb diversos armaris,  un dels quals estava ple de vinils on es podia trobar de tot un poc, Celtas Cortos, Jethro Tull, Joan Manuel Serrat i Cat Stevens, entre d’altres. Veig a algú assegut enfront el tocadiscs, en un seient amb braços, amb uns grans auriculars posats, d’aquestos que et cobrien mig cap, i evadir-se de tot. Recorde moltes vegades, intentar posar el vinil en la platina i que no funcionarà, començar a tocar botons, palanques i al final, res de res. Pot ser per això, m’encanta eixe aparell; era un misteri per a mi i m’ha donat moltes, moltes vesprades de curiositat.

Avui dia, com en moltes de les coses que existeixen, comprar vinils torna a ser un mercat potencial i per tant, torna a haver un bon catàleg on escollir. Així que pot ser algun dia, jo també tinga la meua pròpia col·lecció plena de vinils, vinils que em facen recordar moments viscuts, que em canvien l’estat d’ànim o simplement que em facen disfrutar d’una bona estona.

El botó de pensar

Posted in Gris on 2 Març 2010 by blauobscurcasinegre

No vos ha passat mai anar a gitar-se i no poder pegar ull?

Sí la resposta es un si, enhorabona! Tens el botó de pensar.

No sabria dir on es troba ubicat exactament o com és, però el seu funcionament es simple; quan pose el cap damunt del coixí del llit i tanque els ulls esperant el descans, de sobte, s’encén el botó.  En eixe moment, una quantitat enorme de pensaments es disposen a vagar lliurement per la meua ment. Molts d’aquests pensaments, em fan reflexionar i reflexionar fins a la sacietat, de qualsevol tema que hagi pogut plantejar en algun moment. En una d’estes brainstorms va nàixer açò. De fet si no foren pensaments RAM, aquest espai personal estaria fins a dalt. Perquè al final, com tot botó que s’encén, al final s’apaga i l’obscuritat es fa present.