Desprès d’una setmana complicada, en la qual m’he sentit atrapat en una mena de forat negre, avui per fi sent la llibertat. Sent que totes les angoixes que venien acumulant-se en els últims dies han desaparegut, els nervis, la por, la incertesa. Es tracta d’una sensació en la qual ja no m’importa res del que haja fet, l’únic que importa és que per fi he pogut eixir del forat negre i seguir dins del la línia dels que no estan grillats del tot.
Si la vida fos com un cub de Rubik, cada cara seria un dels aspectes que considerem més importants. La dificultat jau en com aconseguir que totes les cares estiguen encaixades.
No sé si alguna vegada heu jugat amb aquest trencaclosques, però per experiència pròpia us dic que aconseguir una cara d’un color costa. Per tant, el problema ve quan ja tens eixa part feta i busques tindre’n una altra. Gires, li dones la volta, canvies de costat i quan creus que ho has aconseguit, et dones compte de que la que ja tenies feta, s’ha mig descol·locat o s’ha tornat a mesclar.
Quan s’aplica a The Real Life, trobem que tindre-ho tot, no és fàcil, t’ho has de treballar, perquè ningú no regala res. Amb açò, no acabe de descobrir cap veritat universal, però aquest és la classe de pensament que apareixen quan tens el botó de pensar encès.
Quan l'obscuritat es troba a dins 