Són més de les 12 de la nit i encara estic despert. Demà de matí toca alçar-se prompte. L’estiu s’ha acabat i el fred sembla que vulga tornar a imposar-se. Rumbetes, caboteres, marcones, capimorenes, mollars… El mateix trajecte dia rere dia. Faltes d’ortografia que desconeixia. Una corxera amb puntet equival a mig temps i un quart. Matisos d’una rutina que es repeteix dia a dia. Frases soltes, pensaments dispersos, paraules sense sentit. Perquè en el caos també hi ha un ordre i d’igual forma, l’ordre porta al caos. Perquè escriure per escriure ho pot fer qualsevol.
Són més de les 12 de la nit i encara seguisc despert…
Quan l'obscuritat es troba a dins 