Sempre és un bon moment. En el calendari és 17 de desembre, fa aproximadament 6 mesos, vaig canviar de vida; o millor dit vaig tornar a la vida que portava abans. En un primer moment es pot pensar que és una passa enrere, de nou sota el cobeig familiar; la sensació d’independència que portava des feia una cabassa d’anys, s’ha esvaït. Sense feina i amb poca gana de clavar-se en qualsevol treball.
Però, és un bon moment. Plens de goigs i brollant l’entusiasme. Ple d’eixes coses que ni es veuen ni es palpen, però que et fan sentir bé, que aconsegueixen pintar un somriure en la cara, que et donen la dosi d’energia extra per a tirar endavant amb la rutina i amb el que es presente. Ple d’eixes coses que tenen nom, però que jo sols anomene coses.
Quan l'obscuritat es troba a dins 