Estem en l’any 2003, concretament en l’estiu en que vaig acabar els meus estudis en l’institut. Feia un parell de setmanes que havia acabat el selectiu i per a la meua satisfacció tenia la suficient nota per estudiar el que jo volia i on volia fer-ho. Detalls com el lloc on viure i la gent amb la que ho faria, eren secundaris. S’obria un nou món.
S’obria un ventall de possibilitats, de noves experiències; sentia que començava una vida nova. Amb encerts i errors, els esdeveniments van anar succeint-se i les metes proposades a la fi es van complir.
Pense que el meu jo del 2003 es sentiria una mica decebut pel rumb que ha pres el vaixell anomenat vida ara en el 2011. En el transcórrer dels anys, algunes de les coses que m’havia proposat no fer temps enrere, he acabat fent-les. I altres aspectes que pensava que duria fins la fi de la meua ínfima existència han acabat per trencar-se, ser rebutjats o tancats en un calaix.
Però clar, en aquell temps també tot era diferent, tot semblava anar bé[en general]. Però bé, com totes les ironies possibles i per haver, si pensarà en un jo anterior al de 2003, el més possible és que moltes de les coses que pensava tampoc quadraren i així successivament.