Quan te’n assabentes de notícies com aquesta, és quan et preguntes, entre d’altres coses, com és possible que s’haja arribat a una situació així. Tan lluny arriba el fanatisme, tan lluny arriba l’odi a l’equip rival, tanta repugnància se sent al ‘diferent’ que pots inclús arribar a matar.
Bogeria, tot bogeria…
Aterridora, surrealista, inquietant, són alguns dels adjectius per descriure aquest llargmetratge. En el meu cas, inclús sabent de partida com acabava(gràcies per l’spoiler, mama), ha sigut més sorprenent. Les emocions sempre van in crescendo, la realitat a poc a poc és fusiona amb el subconscient, fins que no saps distingir que ha passat de veres i que ha sigut un somni.
La presència del cigne negre és com un fantasma, però a poc a poc va fent-se més palpable fins que t’atrapa. I quan ho fa, et pot concedir el que vulgues, però s’ha d’anar amb compte amb la lletra menuda i amb el preu que es paga.
Quan l'obscuritat es troba a dins 