Ara que ja en tinc 26

Es curiós, des de l’any passat que intente escriure aquesta entrada. Va començar quan vaig fer els 25.

Ara ja en tinc 26. No sé si dir que la meua vida ha canviat molt des d’adés, però tampoc es rellevant. Avui per fi he descobert com fer un repàs a la meua curta però intensa existència. No enganyaré a ningú que llisca aquestes paraules, puc dir que el meu Curriculum no conté cap cosa extraordinària, no he fet res que no haja fet ningú; hauré comés la majoria dels errors que es solen fer i d’altres que tal volta sols m’han passat a mi.

En dies com aquest t’arriba la melangia, recordar anys enrere com pensava que aniria tot. M’adone que no he arribat a res, però així i tot, cada dia em sorprenc i m’alegre i eixes dos simples paraules taponen la negativitat, el desànim i el pessimisme. Per què? Doncs la resposta es fàcil, cada dia tinc a persones que els importe, que es preocupen i que m’estimen com sóc.

Molts diran que estic sonat, però val la pena ser feliç. I això per molt que diguen, no hi ha prou diners per a pagar-ho.

Una resposta per a “Ara que ja en tinc 26”

  1. Fer-se major costa, i cada any més. La vida d’adult és molt difícil i dura i, a més, les coses no solen eixir mai com haviem imaginat. Açò ultim, en concret, és un asco.

    Estic d’acord amb tu David, especialment quan dius que el que ens permet afrontar cada nou dia és el saber que hi ha persones en la nostra vida a qui realment importem. I, tenir una parella ajuda prou en aquest aspecte, tot siga dit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: