Hi ha una cançó que diu que:
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences[…]”
He començat un nou viatge, un que no pensava ni que podia fer ni que podia passar. Un on deixe una part de mi a casa, on esta la terreta, perquè no vaig a negar-ho, ho trobaré a faltar, inclús aquelles coses que no et dones ni compte que estan.
Com passa amb tot, no es tot blanc, però tampoc negre. Les distàncies ara són més llargues, però els sentiments són i seran els mateixos.
Sols quan passen els sis mesos es podrà valorar com de positiva ha sigut l’experiència, perquè això ho tinc clar, soles coses bones poden sorgir d’açò
Quan l'obscuritat es troba a dins 