Passar dels paràgrafs als 140 caracters

Sota la forta influència de la música “New Age” escric estes paraules. 5 mesos han passat des de l’última visita a aquest indret d’ombres i llums.

Donant una ràpida ullada al RSS(sí, encara utilitze este mètode d’informació), he pogut observar com cada vegada més el volum de gent que tenia un blog i escrivia els seus destrellats, anècdotes i parafernàlia personal, ha anat disminuint(també estic dins d’eixe sac) per a adoptar el sistema de piulades instantànies.

És roí? No ho és. La nostàlgia a un temps anterior, on reflexionar, pensar les paraules adients i escriure per a què tot un conjunt tinguera sentit,  deixa pas a una saturació d’informació que arriba a avorrir. La generació instantània podríem anomenar, tot ha de ser ràpid i no es pot perdre ni un segon.

Bé, després d’abocar este munt de paràgrafs de pensaments, toca tancar. Arribar a 140 paraules, ha sigut un repte. En pròxims capítols potser hi haja més.