El nou viatge

Hi ha una cançó que diu que:

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences[…]”

He començat un nou viatge, un que no pensava ni que podia fer ni que podia passar. Un on deixe una part de mi a casa, on esta la terreta, perquè no vaig a negar-ho, ho trobaré a faltar, inclús aquelles coses que no et dones ni compte que estan.

Com passa amb tot, no es tot blanc, però tampoc negre. Les distàncies ara són més llargues, però els sentiments són i seran els mateixos.

Sols quan passen els sis mesos es podrà valorar com de positiva ha sigut l’experiència, perquè això ho tinc clar, soles coses bones poden sorgir d’açò

Recordant la tranquilitat

No fa gaire, en un paratge molt a prop, però separat per la mar, vaig trobar de nou la tranquil·litat. Sentir-se anònim, sentir que tot el que et rodeja es desconegut, planejar que descobriràs a la vesprada i desprès a matí següent. Saber que quan acabaves cansat i famolenc, anaves a trobar cobeig i aliment.

I dins de tota eixa novetat, fascinació i misteri, una cara coneguda i amiga, amb la qual passar tots eixos dies. Algú que s’ha esforçat per a que tot el que has estat vivint i eixe curt període de temps quede enregistrat en la memòria, com el temps en que has tornat a trobar la tranquil·litat, temps per a carregar les piles, per a que, qui sap, si més endavant, sentir eixes experiències de nou.

Ara que hem canviat d’any

Any nou, vida nova. Eixa és la dita. Fer-se il·lusions, tornar a creure que es possible tot. Pensar que totes coses bones que li han passat a u en un any es tornen a repetir en aquest. Perquè de vegades soles parlem de les coses roïns, de les coses que ens fan mal o ens atormenten. Perquè inclús en l’obscuritat hi ha llum, i en la meua obscuritat hi ha una llum molt bonica i càlida.

Este any, espere que torne a estar ple de blanc, encara que no ho escriga molt.