Archive for the Gris Category

I’m addicted to fiction

Posted in Gris on 16 febrer 2011 by blauobscurcasinegre

Reconec que m’encanta la ficció, adore les històries contades en un espai inferior a 50 minuts. El ventall pot anar des d’aquelles que es mesclen prou amb la realitat i d’altres que són la més pura sci-fi. Durant el transcurs de la setmana, que catalogaria de prou completa, cada dia hi ha alguna història nova que assaborir.

Des del pirata del barret de palla, fins a l’hospital ‘culebronesco’ passant pel xic que se li covava l’arròs, el metge de la mala baba, la història interminable de xic coneix a xica, guerrers ninja, espases làser, naus espacials i geeks.

Pot semblar una addició incurable, però la realitat sempre va per davant. Eixa que sembla una mentida que no ens agrada i no volem veure, de la que de vegades ens agradaria fugir i no podem.

Mortal boring

Posted in Gris on 6 gener 2011 by blauobscurcasinegre

No sé molt bé si aquesta és la traducció correcta per dir Aburriment Mortal, però és el que hi ha. Desprès de llegir aquest article que parla de com la vida en Internet ens està adoctrinat cap una forma de vida simplista, webmail, social network and RSS feed. Ara, en estos instants, en els que the Internet Life no em dóna res per plenar la vesprada, em rebel·le, perquè m’he fartat. Em rebel·le a dia d’avui perquè ja he tingut prou de quedar-me encaixat en les parets de casa i els angles rectes de la pantalla de l’ordinador; el cos em demana moure’m, parlar amb algú cara a cara mentre l’estomac engul un cervesa. Escric aquestes breus paraules mentre espere que la meua salvació toque el timbre de casa i puga desapegar-me del QWERTY. Escric perquè en aquesta mena d’hipocresia, ho faig en el 2.0 i no en un full de paper deixat al vent. Sense tinta però amb bits i bytes.

Són més de les 12 de la nit

Posted in Gris on 23 Setembre 2010 by blauobscurcasinegre

Són més de les 12 de la nit i encara estic despert. Demà de matí toca alçar-se prompte. L’estiu s’ha acabat i el fred sembla que vulga tornar a imposar-se.  Rumbetes, caboteres, marcones, capimorenes, mollars… El mateix trajecte dia rere dia. Faltes d’ortografia que desconeixia. Una corxera amb puntet equival a mig temps i un quart. Matisos d’una rutina que es repeteix dia a dia. Frases soltes, pensaments dispersos, paraules sense sentit. Perquè en el caos també hi ha un ordre i d’igual forma, l’ordre porta al caos. Perquè escriure per escriure ho pot fer qualsevol.

Són més de les 12 de la nit i encara seguisc despert…