Parlar de política em fa arcades

Com no podia ser d’una altra forma, aquest any torna a haver eleccions. Quina novetat, diran alguns. La veritat és que ninguna, exceptuant que cada vegada més, la política que es fa ací sembla sols enfocada a guanyar vots dient fel dels altres. Dóna igual que sigues corrupte, que estigues imputat per causes judicials o simplement que no complisques amb el teu deure com a representant d’una institució local o autonòmica. Per què no s’ajuda a la gent i als seus problemes?

Perquè parlar de totes estes coses em posa malalt, perquè veure’ls en la televisió em produeix apatia, perquè en general parlar de política em fa arcades, perquè cada vegada més em sembla una pèrdua de temps.

Més enllà de l’esport

Quan te’n assabentes de notícies com aquesta, és quan et preguntes, entre d’altres coses, com és possible que s’haja arribat a una situació així. Tan lluny arriba el fanatisme, tan lluny arriba l’odi a l’equip rival, tanta repugnància se sent al ‘diferent’ que pots inclús arribar a matar.

Bogeria, tot bogeria…

Abonat a l’esborrany

Últimament tinc moltes ganes d’escriure, de contar coses; petites reflexions que tinc per la nit o en el moment que el cervell és queda un moment en ‘suspensió’. No són cap meravella, però quan intente plasmar-ho en aquest indret, no aconseguisc res. Tot el que obtinc són esborranys i esborranys. Pot ser siga un reflex d’inseguretat, un reflex de que estic d’alguna forma estancat i no tinc la forma d’aplegar al que vull.