L’engany del cigne negre

Aterridora, surrealista, inquietant, són alguns dels adjectius per descriure aquest llargmetratge. En el meu cas, inclús sabent de partida com acabava(gràcies per l’spoiler, mama), ha sigut més sorprenent. Les emocions sempre van in crescendo, la realitat a poc a poc és fusiona amb el subconscient, fins que no saps distingir que ha passat de veres i que ha sigut un somni.

La presència del cigne negre és com un fantasma, però a poc a poc va fent-se més palpable fins que t’atrapa. I quan ho fa, et pot concedir el que vulgues, però s’ha d’anar amb compte amb la lletra menuda i amb el preu que es paga.

 

Origen

Aquest passat diumenge vaig tornar a creure en la magnificència del cinema. Vaig tornar a creure en que és possible que una pel·lícula et puga sorprendre, que no sàpigues ni com serà el fil de la història o ni tan sols pugues predir com serà el seu final. Perquè en el món dels somnis tot és possible, tan sols hi ha que tindre en compte una cosa:

Una idea pot transformar el món i tornar a escriure totes les regles.

Invicte

William Ernest Henley digué:

[…]No importa com d’estret siga el portal,
com de carregada de càstigs la sentència,
Sóc l’amo del meu destí
Sóc el capità de la meua ànima.

No sóc dels que utilitza la poesia com a recurs. Però és curiós com un munt de paraules ens porten a la inspiració, a donar el millor de nosaltres. I al contrari, les paraules no serveixen de res, si no se’ls dóna significat.