Recordant la tranquilitat

No fa gaire, en un paratge molt a prop, però separat per la mar, vaig trobar de nou la tranquil·litat. Sentir-se anònim, sentir que tot el que et rodeja es desconegut, planejar que descobriràs a la vesprada i desprès a matí següent. Saber que quan acabaves cansat i famolenc, anaves a trobar cobeig i aliment.

I dins de tota eixa novetat, fascinació i misteri, una cara coneguda i amiga, amb la qual passar tots eixos dies. Algú que s’ha esforçat per a que tot el que has estat vivint i eixe curt període de temps quede enregistrat en la memòria, com el temps en que has tornat a trobar la tranquil·litat, temps per a carregar les piles, per a que, qui sap, si més endavant, sentir eixes experiències de nou.

Els malnoms

Des de menut, des de que tinc la certesa d’escoltar converses entre la meua família, sobretot a l’hora de dinar, sempre m’he quedat fascinat per un aspecte molt concret: la facilitat d’identificar persones pel seu malnom i traure totes les dades relatives. Reconec que en eixos dies del passat, no en pipava cap; pensava per a mi mateix: però de qui dimonis estan parlant. Acostumava a preguntar quina era la raó per a que a eixes persones els digueren d’eixa forma, i clar és, les històries de cada malnom, podien ser de tot tipus, des de l’explicació més senzilla fins a la més inversemblant.

Ara que ja han passat més anys (sí, es de veres, em faig major), jo mateixa utilitze esta mena de vocabulari, no molt bé, però és el millor mètode, com he dit adés, per a que una altra persona sàpiga de qui parles. Es gratificant veure que per molts anys que passen, el poble sempre serà el poble en eixos xicotets aspectes. Tal volta d’ací a més anys, també parlen de mi com fulanito de tal.

Ara que hem canviat d’any

Any nou, vida nova. Eixa és la dita. Fer-se il·lusions, tornar a creure que es possible tot. Pensar que totes coses bones que li han passat a u en un any es tornen a repetir en aquest. Perquè de vegades soles parlem de les coses roïns, de les coses que ens fan mal o ens atormenten. Perquè inclús en l’obscuritat hi ha llum, i en la meua obscuritat hi ha una llum molt bonica i càlida.

Este any, espere que torne a estar ple de blanc, encara que no ho escriga molt.