Ara que ja en tinc 26

Posted in Gris with tags on 21 Octubre 2011 by blauobscurcasinegre

Es curiós, des de l’any passat que intente escriure aquesta entrada. Va començar quan vaig fer els 25.

Ara ja en tinc 26. No sé si dir que la meua vida ha canviat molt des d’adés, però tampoc es rellevant. Avui per fi he descobert com fer un repàs a la meua curta però intensa existència. No enganyaré a ningú que llisca aquestes paraules, puc dir que el meu Curriculum no conté cap cosa extraordinària, no he fet res que no haja fet ningú; hauré comés la majoria dels errors que es solen fer i d’altres que tal volta sols m’han passat a mi.

En dies com aquest t’arriba la melangia, recordar anys enrere com pensava que aniria tot. M’adone que no he arribat a res, però així i tot, cada dia em sorprenc i m’alegre i eixes dos simples paraules taponen la negativitat, el desànim i el pessimisme. Per què? Doncs la resposta es fàcil, cada dia tinc a persones que els importe, que es preocupen i que m’estimen com sóc.

Molts diran que estic sonat, però val la pena ser feliç. I això per molt que diguen, no hi ha prou diners per a pagar-ho.

Parlar de política em fa arcades

Posted in Negre with tags on 6 Mai 2011 by blauobscurcasinegre

Com no podia ser d’una altra forma, aquest any torna a haver eleccions. Quina novetat, diran alguns. La veritat és que ninguna, exceptuant que cada vegada més, la política que es fa ací sembla sols enfocada a guanyar vots dient fel dels altres. Dóna igual que sigues corrupte, que estigues imputat per causes judicials o simplement que no complisques amb el teu deure com a representant d’una institució local o autonòmica. Per què no s’ajuda a la gent i als seus problemes?

Perquè parlar de totes estes coses em posa malalt, perquè veure’ls en la televisió em produeix apatia, perquè en general parlar de política em fa arcades, perquè cada vegada més em sembla una pèrdua de temps.

Més enllà de l’esport

Posted in Negre with tags on 26 Abril 2011 by blauobscurcasinegre

Quan te’n assabentes de notícies com aquesta, és quan et preguntes, entre d’altres coses, com és possible que s’haja arribat a una situació així. Tan lluny arriba el fanatisme, tan lluny arriba l’odi a l’equip rival, tanta repugnància se sent al ‘diferent’ que pots inclús arribar a matar.

Bogeria, tot bogeria…